Antologia VII edició Premi "Poemes per un món millor"

• VII Premi “Poemes per un món millor” i VII Marató de Poesia en Acció, a benefici de l'associació Barika, que finança a Mali el manteniment d'una escola i la sortida al món laboral a través de l'estudi d'una formació professional per als nens de la localitat. Ateneu Barcelonès.

Ecologisme:

Altura baromètrica.

Hem vist
Aiguaneu en la vall solidaria,
Agulles de glaç quan de temps
Era fred i estable a l’hivern,
Inundacions i torrentades
Produïdes per aiguats secrets
Han deixat una atmosfera
Saturada de tristesa.

Hem mirat
El baròmetre i ens ha sorprès
La poca altura baromètrica humana.
L’anemoscopi indica la direcció
Del vent de la injustícia
La força que té el capital.

Cal sembrar llavors d’esperança
Que fixin el sòl amb les seves arrels,
Fer esglaons i terrasses que frenin
La força de l’aigua.

Potser amb les mans unides
Podrem, com els arbres,
Frenar la força del vent,
Protegir la terra de l’especulació.
Assumpció Forcada.

Llibertat:

Llibertat preuada

Observo,
Penso en l’esclavitud,
Foscor opaca,
Olors de plors,
Soroll de vent...
D’aquí, a llibertat,
Lluminositat brillant,
Claror,
Olor d’aire fresc,
Soroll d’onades...

Així, palpo la terra,
Ensumo el mar,
Escolto el vent,
Monica Mendoza
Veig el cel... 4rt d’ESO
Llibertat preuada Escola Arrels ( Solsona)

Igualtat:

Roses i espines

Roses i espines.
Espines i roses.
Així és la teva vida,
Una eterna espina,
Una eterna lluita
Per ser forta
I tirar endavant fills,
La família, la feina...
I et converteixes en heroïna
Quan ho fas per un país
Subdesenvolupat.
Si ets una rosa de Kabul,
El teu mèrit es doble...
Darrera aquesta reixa, tu ets...
Màrtir,
Heroïna,
Dona
I per damunt de tot,
Humana.
Gabriel Boloix Torres.

Pau:

França ferida

De sobte, el silenci es transformà en un plor mut
L’anyell corria, les dones vestides de negre
Amagaven el cap cot a les teles indefenses
Mentre el cel enrogia i un lleu ferro
Alemany ignorant de democràcies.

Arbres bascs al record, pluja de dinamita,
Orfes corrent, impossibilitat d’Orfeu i la tricolor de juliol
Esquinçada amb el paviment trencat amb un nou vermell
Humà, massa humà enmig d’antics paradisos.

Passaren els dies i tornà l’anyell. Les estructures continuaven
Sense
Pedra i la terra verge demanava llibertat de canvi que arribà
Amb fusells i més fusells d’ultramar saxó.

Quan arribà maig i tornà el silenci en forma somrient
Un inventor visità les restes marcials, dominà el ferro amat,
Creà un nou instrument i sonà una musica de Pandora que esperava
Pau per a soterrar les cendres del malson.
Jordi Coromines


Solidaritat:

Pasteres

Fam i angoixa,
Por a la mirada
I tremolor als llavis.
Incertesa i solitud
Davant la mecànica
Dels vigilants
De la mar,
Que els reben
Amb mantes,
Aigua, llet,
I galetes
I furgons amb reixes
Hostils i glaçats.

Jaume Marín.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escribe aquí tu comentario al respecto: