Antologia VI edició Premi "Poemes per un món millor"

• VI Premi “Poemes per un món millor” i VI Marató de Poesia en Acció, a benefici dels campaments de refugiats de Tinduf a través de l’Associació ACAPS (Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí). Ateneu Barcelonès.

• “Nadal per a tots” per l’associació Los niños del mundo, dins de l’associació Tragaluz per tal de col•laborar en l’obertura d’un centre mèdic al Nepal.

• Acte solidari per als damnificats pel Tsunami a les costes de Borneo i l’Índia a benefici de l’associació Filokalia. Ateneu Barcelonès.

Ecologisme:

Porque soy yo

Cojo la arena.
Me baño en el mar.
Respiro aire.
Me gusta ver las flores.
Amo caminar por el bosque.

Entonces...
Me cogen.
Dentro de mi se bañan.
Dejo que me respiren.
Me gusta que nos miren.
Amo que me visiten.

Yo tiré un papel en la tierra.
Ensucié el mar.
Contaminé el aire,
Partí en dos las flores.
Prendo fuego en el bosque.

Entonces...
Me tiré un papel.
Me ensucié
Me contaminé
Me partí en dos. Y... Me quemé.

Anónim

Llibertat:

Ella

Ella és com la ploma que es mou lliure en la immensitat,
Com l’olor suau i fresca de la nit.
És la màgia del silenci,
Una ombra perfecte en la foscor.

Camina entre les ones del mar,
Respira l’aroma de la vida.
És el so dels desigs ocults,
Les passes perdudes en el desert.

És el temps que no s’atura,
El temps que es perd en l’infinit.
És un somni perseguit sense fi,
Ella és la llibertat.

Maria Moscoso.
1er Batxillerat Escola arrels II (Solsona)

Igualtat:

Colors

Aquell dia,
Quan et cenyia
Amb el braç,
T’imaginaves una illa,
Una platja lluminosa,
Un descans blau.

Pupil·les roges: has plorat.
El cos a l’ombra,
Als ulls un morat.

Teresa Costa - Gramunt


Solidaritat:

Vestido de diario

Imprescindible ver la deshecha apariencia
De los jirones de la noche cuando amanece.

Imprescindible ver el desnudo accidental
Que, a veces, produce aire
Cuando pasa entre dos personas .

Imprescindible saber que todo ello
Se relaciona con el paso que llevamos,
Con tropezón -¡Maldita sea! – que dimos ayer.

Ahora conozco ya las calles que recorro,
He puesto nombre a cada piedra que piso,
Y mis pies las recuerdan una a una.

Del resto de las cosas que me rodean
Me hago una idea bastante aproximada;
Quizá algunas veces se me derrama

La esencia tan humana de la esperanza;
Pero, otras, me agarro con descaro

A cualquiera de las sonrisas que ofrecen
Mi viaje, las cosas o la gente que me rodea.

Víctor J.Ronda

Pau:

Con los ojos cerrados

Dolor en las miradas,
Temblorosas y sinceras,
Acariciando lágrimas,
De vidas indefensas.

Niños sin familia,
Silenciosos como el viento,
Ruidosos como el mar,
Fríos como el hielo.

En sus pequeños cuerpos,
El corazón sigue latiendo,
Esperando una ráfaga de paz,
Que les llene por dentro.

Iris Aguilera y Regina Arimón
IES Maremar ( El Masnou)


Tolerància:

El racisme

Blanc, negre.
Què importa el color de la pell...?
Blanc com la neu.
Negre com el carbó.
Tots tenim un cor!
Violència sense mirament.
És per què no tenim sentiments...?
Parlant la gen s’enten!
Hem d’aconseguir un món millor,
On hi abundi la igualtat i l’amistat.

Maria Pes
2on ESO
IES L’Olivera